RSS

Déficit cero en camisa de fuerza, por Rocío Martínez-Sampere

Fri, 11 May 2012 11:17:14 +0200

El Parlament de Cataluña aprobó ayer la Ley de Estabilidad Catalana, que consigna el principio de déficit cero. Los mismos apoyos, los mismos partidos, CiU y PP, que lo hicieron hace pocas semanas en versión Cortes Generales. De la ley que tenía que servir para anticiparnos a Madrid y defendernos, en palabras de Mas-Colell, a la ley que mimetiza a Madrid, en hechos y no palabras.

El principio de estabilidad presupuestaria a lo largo del ciclo es un principio de sentido común. De media, lo que decidimos ingresar debe ser igual a lo que decidimos gastar. Pero el problema no es el principio, sino cómo se articula y se implementa; como dicen los ingleses, es en el detalle donde está el diablo. Convertir la estabilidad presupuestaria en déficit cero no es sino convertir un principio sensato en una camisa de fuerza de consecuencias insensatas. Es apostar por el fervor de la reducción del déficit en unos momentos que solo puede significar la asfixia económica y social de nuestro país. Si el déficit es una cifra con relación al PIB ¿Por qué obsesionarnos con reducir el numerador con recortes de gasto y no con aumentar el denominador con políticas de crecimiento?

Los votos a favor del dogmatismo del déficit cero aquí y en Madrid enturbian el futuro de los ciudadanos, de todos. Pero aclaran los principios que inspiran a la derecha española y catalana. Y es que la ideología no tiene fronteras. El presidente Mas decía que se alegraba de la victoria de Hollande, que es quien lidera un pacto europeo por el crecimiento, pero la verdad es que van más allá que Merkel votando una ley más restrictiva, más dogmática, más perjudicial. Hollande ni en broma, Merkel tampoco, pero Cataluña, Cataluña sí, Cataluña más.

El déficit real de la economía catalana es el paro y, en todo caso, el déficit de confianza. Con esta ley no solucionamos lo uno ni lo otro. Porque no conviene engañarse: esta ley no da un mensaje de rigor, es papel mojado. Cumplirla es casi imposible, como advirtieron los expertos que vinieron al Parlament. Es, por tanto, un mensaje doblemente negativo: estamos dispuestos a asfixiar la economía en nombre de una ley con altas probabilidades de ser incumplida. Ni da credibilidad lo primero, ni tampoco lo segundo. Seamos claros. En lugar de reconocer los errores que todos hayamos podido cometer intentando solucionar la crisis, CiU y PP aprueban una ley que no los rectifica, los agranda.

Y si la asfixia económica y social es el problema grave, real, el que se desprende de los votos de ayer, también conviene hacer referencia a uno de los dos objetivos claros y declarados por Mas-Colell cuando la presentó: la defensa del autogobierno. Siempre por Cataluña, todo por Cataluña, ya se sabe. No solo esta ley ni se aprueba antes ni se aprueba mejor —permitiendo márgenes más sensatos— sino que CiU en Madrid votó la ley que permite de facto la intervención de Cataluña. Que no se exclamen si viene el león cuando fueron ellos quienes permitieron que se abriera la jaula. Pesa más el pacto ideológico con el PP que todo lo demás, como siempre. De la grandilocuencia en el atril, a la evidencia en los votos. Del Canigó a la cruda realidad.

Mientras, como va siendo costumbre, quedamos a la espera de este prometido milagro fiscal en forma de concierto pero estamos sumidos hoy, aquí y ahora en un profundo desconcierto sobre el futuro de nuestro autogobierno y de nuestro bienestar.

El artículo original en El Pais aquí.

“El suport de CiU a la Llei d’estabilitat constata que no estan lluitant per un futur millor pels catalans”

Thu, 26 Apr 2012 12:48:11 +0200

La portaveu d’economia del Grup Parlamentari Socialista, Rocío Martínez-Sampere, ha dit avui al conseller Mas-Colell que “no se si se’n recorden del que va passar el 12 abril d’enguany, però és un dia important” perquè CiU “va votar a favor de la Llei d’estabilitat pressupostaria, la reforma laboral i l’amnistia fiscal”. “No em sembla que puguem lluitar per un millor futur si al mateix temps subscrivim aquesta desproporcionada hipoteca. Li demanem amb quins arguments defensarà l’autogovern de Catalunya després d’haver votat la llei d’estabilitat a Madrid: no podem dir als catalans que la solució a tot està en demanar la clau de la caixa quan al mateix temps regalem sense més la clau de la casa sencera”, ha afegit la portaveu socialista, per qui “així, sincerament, no estan lluitant per un futur millor pels catalans”.

Durant la seva interpel·lació al Govern sobre la Llei d’estabilitat pressupostària, Martínez-Sampere ha dit a Mas-Colell que “ja n’hi ha prou conseller. Ja n’hi ha prou de dir que no tenen alternativa. Perquè si be és veritat que la difícil situació ens permet marges de maniobra estrets, vostès estan activament anul·lant aquests marges imposant més retallades, bé perquè suprimeixen impostos als més rics o bé perquè trien dèficit zero quan no toca. Fent el que fan, es queden sense cap coartada”.

Segons la portaveu socialista, “el seu vot afirmatiu a la llei tampoc s’entén des d’un punt de vista de defensa del nostre autogovern. Perquè a més a més de l’aberració del dèficit zero la llei, tenia dos altres apartats claus. Imposava un sostre a l’endeutament, o sigui, més retallades a part de les imposades pel dèficit i permetia la intervenció de Catalunya si s’incomplia amb alguns dels preceptes de la Llei”. “Fixi’s Conseller, vostès que han fet taaants esforços, amb taaaant coratge, però han acabat incomplint amb el dèficit igual, ara estaríem intervinguts. Gracies a la llei del PP aprovada també amb els seus vots, amb el seu suport polític. Oi que m’entén quan li dic que el seu vot no s’entén? Ens el pot si us plau explicar, a nosaltres però sobretot als ciutadans que el patiran?”, li ha preguntat.

“I no em digui que és perquè la van esmenar la llei. Perquè és veritat, vostès van passar una esmena que allargava les restriccions d’endeutament del 2012 el 2032, i sí, millor, ens dóna més oxigen. Però justificar el vot per aquesta esmena és com si decidíssim pagar-li als nostres fills una classe de reforç al mateix temps que els hi tanquem l’escola. Té algun sentit? Pot una esmena flexibilitzadora amb l’endeutament fer bona una llei dogmàtica amb el dèficit i que dóna instruments a la intervenció de Catalunya en el cas d’un més que probable incompliment? És com posar portes al mar. Justifica una esmena menor el seu suport polític a una Llei amb conseqüències d’aquesta magnitud? Pot CIU fer servir això de coartada estant a l’escena del crim?”, ha afegit

Rocío Martínez Sampere ha demanat al conseller que “no em digui si us plau que és que el PP té majoria absoluta i l’hagués aprovat igualment, perquè sap que passa? Que vostès no hi han votat en contra, que vostès no s’hagin ni abstingut com va fer el PNB, sinó que l’hagin aplaudit amb el seu vot, amb el seu suport polític, fa que l’amenaça del President Mas a la diada sigui un exercici inaudit d’incoherència: com queixar-se de que ens persegueixi el lleó quan hem donat el vist-i-plau a que se li obrís la gàbia?”.

Martínez-Sampere/Balances fiscals: “No qüestionem en cap cas el dèficit fiscal de Catalunya, però sí denunciem la utilització partidista que fa el Govern d’aquestes dades”

Fri, 16 Mar 2012 11:48:57 +0100

La portaveu d’economia del Grup parlamentari Socialista, Rocío Martínez-Sampere, ha afirmat avui, després que el Govern de Catalunya hagi finalment presentat “sense fer soroll” les dades de les balances fiscals amb totes les metodologies habituals, que “posen en evidència que el Govern instrumentalitza un tema que hauria de ser el paradigma de la transparència i el rigor per a les nostres justes reivindicacions”.

“Nosaltres no qüestionem en cap cas el dèficit fiscal de Catalunya, però sí denunciem la utilització partidista que fa el Govern d’aquestes dades, utilitzant en cada cas la que més li convé. I amb això entenem que el que era una reivindicació nacional, compartida i necessària acaba essent simplement una utilització parcial per servir als interessos de CiU”, ha afegit.

Preguntes al conseller d’Economia sobre caixes

En un altre ordre de temes, el Grup parlamentari Socialista ha entrat un seguit de preguntes al conseller Mas-Colell per tal que aclareixi qüestions importants sobre el model català de caixes, tema del qual la Generalitat té competència exclusiva. Les preguntes no només demanen l’opinió del Govern sobre recents episodis com l’absorció d’Unnim, sinó sobretot quines són les accions que el Govern pensa dur a terme per mantenir centres de decisió a Catalunya, la pervivència de l’obra social i els plans d’ocupació per als treballadors afectats. De la mateixa manera, també es pregunta com el Govern contribuirà a donar resposta als afectats pel greu episodi de les participacions preferents.

* Adjuntem documentació del Govern sobre balances fiscals
* Adjuntem preguntes parlamentàries

Consell de Política Fiscal i Financera

Thu, 08 Mar 2012 17:11:51 +0100

La portaveu econòmica del PSC considera que ahir el Govern “no havia d’abstenir-se per demostrar que està a favor de l’austeritat, sinó que havia de defensar un dèficit més just per a Catalunya”

Veure la notícia completa.